Tecarteràpia

 

POSTER-HOMBRE solo puntos

La tecarteràpia és un tractament doble que combina les teràpies manuals clàssiques amb l’aplicació de corrents elèctrics, que eleven la temperatura a certes zones del cos, amb fins preventius o curatius.

Quantes vegades hem sentit la frase «si fa mal és que funciona»? Probablement, en bastants ocasions quan es parla de problemes musculars i possibles solucions per tractar-los. Afortunadament, el món de la medicina no es cansa d’innovar i ens ofereix solucions cada vegada més efectives i menys doloroses.

Una d’elles és la tecarteràpia, una tècnica que s’aprofita dels beneficis de l’efecte diatèrmia (escalfar teixits localitzats del cos a través d’un camp elèctric o magnètic) en l’organisme. Igual que fa l’electroestimulació muscular, la tecarteràpia fa servir -a través de dos elèctrodes que es col·loquen a la pell- corrents elèctrics amb fins preventius o curatius però, en aquest cas, es pretén elevar la temperatura a parts profundes del cos per curar.

En aquestes sessions hi ha una part que es realitza amb l’ajuda d’un equip basat en aquesta tecnologia, que aconsegueix reactivar el metabolisme afavorint i accelerant la recuperació natural de l’organisme, i una altra posterior de treball manual d en la qual s’aborda la malaltia específica del pacient. I és que el treball de la persona segueix sent imprescindible malgrat tots els avenços tecnològics.

El nom de tecarteràpia ve de l’acrònim Tecar, derivat de la definició transferència elèctrica capacitiva i resistiva. I és que els dispositius de tecarteràpia tenen dos elèctrodes: un resistiu i un altre capacitiu; d’aquí el seu nom. El sistema resistiu «es concentra en aquells teixits amb una major resistència com ossos, articulacions o tendons, així com sobre àrees fibròtiques o cròniques», mentre que el sistema capacitiu «se centra en les àrees subcutànies sota l’electrode».

En tan sols dues dècades la tecarteràpia ha arribat a un grau de desenvolupament tal que ja és un dels tractaments imprescindibles per als esportistes, tant com a mètode rehabilitador, com per millorar el seu rendiment, ja que ajuda a recuperar-se més ràpid i millor després d’una dura sessió d’entrenament o d’una competició. Rafa Nadal o Valentino Rossi, entre molts altres, ja coneixen la tecarteràpia; ara el públic general comença també a descobrir-la i a gaudir dels seus beneficis per a la salut.

tecarterapia

………………………………………………………………………….

La tecarterapia es un tratamiento doble que combina las terapias manuales clásicas con la aplicación de corrientes eléctricas, que elevan la temperatura en ciertas zonas del cuerpo, con fines preventivos o curativos.

¿Cuántas veces hemos oído la frase “si duele es que funciona”? Probablemente, en bastantes ocasiones cuando se habla de problemas musculares y posibles soluciones para tratarlos. Afortunadamente, el mundo de la medicina no se cansa de innovar y nos ofrece soluciones cada vez más efectivas y menos dolorosas.

Una de ellas es la tecarterapia, una técnica que se aprovecha de los beneficios del efecto diatermia (calentar tejidos localizados del cuerpo a través de un campo eléctrico o magnético) en el organismo. Al igual que hace la electroestimulación muscular, la tecarterapia usa –a través de dos electrodos que se colocan en la piel– corrientes eléctricas con fines preventivos o curativos pero, en este caso, se pretende elevar la temperatura en partes profundas del cuerpo para sanar.

En estas sesiones hay una parte que se realiza con la ayuda de un equipo basado en esta tecnología, que consigue reactivar el metabolismo favoreciendo y acelerando la recuperación natural del organismo, y otra posterior de trabajo manual d en la que se aborda la dolencia específica del paciente. Y es que el trabajo de la persona sigue siendo imprescindible a pesar de todos los adelantos tecnológicos.

El nombre de tecarterapia viene del acrónimo tecar, derivado de la definición transferencia eléctrica capacitiva y resistiva. Y es que los dispositivos de tecarterapia tienen dos electrodos: uno resistivo y otro capacitivo; de ahí su nombre. El sistema resistivo “se concentra en aquellos tejidos con una mayor resistencia como huesos, articulaciones o tendones, así como sobre áreas fibroticas o crónicas”, mientras que el sistema capacitivo “se centra en las áreas subcutáneas bajo el electrodo”.

En tan sólo dos décadas la tecarterapia ha alcanzado un grado de desarrollo tal que ya es uno de los tratamientos imprescindibles para los deportistas, tanto como método rehabilitador, como para mejorar su rendimiento, puesto que ayuda a recuperarse más rápido y mejor después de una dura sesión de entrenamiento o de una competición. Rafa Nadal o Valentino Rossi, entre otros muchos, ya conocen la tecarterapia; ahora el público general empieza también a descubrirla y a disfrutar de sus beneficios para la salud.